Agamben

Lectura de Profanaciones, de Giorgio Agamben.

D'aquest llibre, n'han parlat, que jo sàpiga, una mica el Llibreter —de què no ha parlat, el Llibreter de llibreters, ara dedicat a altres quefers?—, Félix de Azúa —atenció a la «prosa» carrinclona que gasta aquest «bloguer»—, Juan Urrutia i Enrique Vila-Matas.

Vaig descobrir Agamben a la paradeta de llibres de segona mà que de tant en tant s'instal·lava al claustre de la Central —vull dir de la universitat. Cap profe no n'havia parlat —parlaven d'unes altres coses, els profes!—, però em va enllaminir el títol del llibre: Idea de la prosa.

Idea de la prosa és un llibre «important», un llibre que planteja la relació entre llenguatge i coneixement, entre les idees i la manera d'expressar-les; un llibre que fa una nova definició —radical?— del que entenem per «prosa», que reformula «la prosa de les idees».

Un exemple:

Idea del lenguaje I

I. Un bello rostro es quizás el único lugar en el que existe realmente silencio. Mientras el carácter marca el rostro con palabras no proferidas y con intenciones truncadas, mientras la cara del animal parece siempre estar a punto de decir algo, la belleza humana abre el semblante al silencio. Mas el silencio —que aquí se da— no es simplemente una interrupción de la conversación, sino silencio de la misma palabra, el hacerse visible de la palabra: idea del lenguaje. Por ello el hombre está verdaderamente en casa en el silencio del rostro.

II. Sólo la palabra nos pone en contacto con las cosas mudas. Mientras que la naturaleza y los animales están siempre cogidos en una lengua y, aun callando, incesantemente hablan y responden con signos, sólo el hombre es capaz de interrumpir, en la palabra, la infinita lengua de la naturaleza y de situarse por un instante frente a las cosas mudas. Sólo para el hombre existe la rosa intangible, la idea de la rosa.

(És clar que hi ha homes —majoritàriament homes, i amb molt de poder— que són incapaços de «situarse por un instante frente a las cosas mudas». Els exemples, darrerament, a gavadals.)

Profanaciones és un llibre... que està bé. Però és millor, molt millor, crec, més interessant, Idea de la prosa.