NO VOLVERÉ A SER JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
19 gener 2008
Miguel Poveda - Jaime Gil de Biedma
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)




![Catablocs.net [la catosfera ara mateix] Catablocs.net [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif)





7 comentaris:
Oh... m'encanta aquest poema...
Val la pena haver sortit del llit només per llegir-te.
Gràcies per l'aspirina efervescent!
gràcies, és un poema d'aquells que hom el tesempre present. I que na Esperanza Aguirre sigui parenta d'en Jaime. Quins nassos te la vida.
És... emocionant.
M'agraden, el Miguel Poveda, i el poema. M'agraden.
Gràcies.
la família no la tries.
Segur que ella hagués preferit ser cosina de la Sara Mago ;)
Gràcies per la perla...
Gil de Biedma és un dels meus preferits i la versió de Poveda, prou bona. Em quedo amb el piano.
Publica un comentari