«En el petit llibre de què abans es parlava [Ariadna al laberint grotesc], a més d'alguns diàlegs i monòlegs, estrambòtics i estrafolaris però no gratuïts, hi ha algun gitanisme i molt pocs neologismes i extensions semàntiques, i el vocabulari i el discurs se sotmeten, no sense una refrenada rebel·lia, a les llistes i a les lleis dictades o codificades per l'Institut d'Estudis Catalans, algunes imperatives regles del qual de mica en mica s'hauran de revisar i modificar. Ens trobem avui entre els dos focs del més paralític encarcarament purista i del més irresponsable i inadmissible patuès. Potser caldrà insistir a buscar, entre l'un i l'altre extrem, l'equilibri d'un terme mitjà. L'home que firma aquestes ratlles no vol ni pot, ni deu, però, alliçonar ningú. Perquè no en té cap autoritat. Perquè —si en alguna tàctica circumstància per error de càlcul algun bri se li n'atribuïa—, com que tot s'ha cantat, declamat o relatat i tothom ho oblida tot, res no s'hauria de repetir. Perquè el vell ha après que "tornaran a néixer molts mots que ja han caigut, i en cauran d'altres que ara són en honor". Perquè ha comprès, des de les seves íntimes i perilloses contradiccions, que "el llenguatge futur de l'art és sempre un llenguatge inconegut".»
Salvador Espriu
Salvador Espriu
[Una iniciativa d'Antaviana.]
Caram, quin fragment tan interessant, Quim. Espriu amb apunts lexicogràfics.Jo en conec algun que li interessarà molt això. :-)
ResponEliminaGràcies per afegir-te a l'homenatge.
M'ha agradat el text que has escollit. Al llegir aquest text tinc la impressió que estic davant un Espriu que comenta la seva pròpia obra i ho fa amb una actitud humil, gairebé propera. Molt llunyà d'aquell Espriu antipàtic i hermètic que sovint ens han venut en alguns estudis. Un encert.
ResponElimina