L'efecte Jauss 2.0

Ha ha ha

Retòrica nacionalista o els nacionalistes sempre són els altres...

Diu El País, pàg.36:

«Una forma clásica de ponerse el mundo por montera es dibujar, colocar o exhibir un mapa. Gran impostura, los mapamundis europeos colocan al Viejo Continente en el centro del globo; los australianos ponen a los mares del sur en el foco. Nosotros, lo único importante, que decía el Fraga de camisa azul.

»Cuán diferente actitud respecto a la de los miniaturistas de los primeros cartulanos, que acompañaban el descubrimiento y exploración de nuevos mundos. Aquellos predecesores pugnaban por abarcar lo nuevo. Sus sucesores hicieron de la cartografía coartada nacional. Hasta el paroxismo identitario, que aprovecha incluso el granizo para construir la nación.

»A los añejos mapas de España prescindiendo de Portugal de la era del caudillo le sucedieron otros en que la lluvia se detenía en los confines políticos de la autonomía.

»La impostura oportunista del nacionalismo periférico, gemelo del casticista, prescindía alegremente del interés viajero de su clientela y sus necesidades de preparar paraguas o sombrero. Importaba el tiempo en Mondragón, para nada en París, aunque esta ciudad fuera más frecuentada por los vascos que el caserío vecino.

»La ETB del nuevo lehendakari de la Euskadi en vías de mayor normalización ha corregido ya ese dislate. Ofrece mapas meteorológicos con menos frontera política y más área de influencia calculada por la afluencia turística. Parece predicar que si el País Vasco es importante y atractivo no lo será por el protocolo cartulano, sino porque la ciudadanía vasca sea atractiva e importante.

»Sufridos habitantes de otras autonomías, como la catalana, agradecerían la importación de ese modelo, que evita confundir la patria con el chubasquero: tanto mapa en TV-3 con Maó y Alacant y Andorra para consumo de ensoñadores. Cuán poca previsión del tiempo futuro en Sevilla, destino más frecuente para el barcelonés medio que Borriana.

»Lo que vale para catalanes también vale para madrileños clientes de Telemadrid, ridículamente sobreinformados de los avatares climáticos en su Comunidad y lejanos, al escurialense modo, a los del ancho mundo. Usuarios, no patriotas.»

I, ehem, un exemple de coherència: el mapa del temps d'El País, pàg. 54:

Tres Vila-Matas, tres

Una foto:

Una caricatura de Loredano:

I... un dibuix anònim al carrer de Salvador Espriu de Barcelona?:

A les sis del matí una llum esmorteïda es filtra per la persiana que em vaig oblidar de tancar. Etcètera. M'hauria d'afaitar però encara no fa una setmana que. Fins d'aquí un mes potser. La dutxa sense sabó gairebé només un raig aigualit de sànex. Roba per plegar. Calçotets, calcetes, pantalons, samarretes. Comencen a aparèixer criatures famolenques. I la nevera, de vacances. Ni llet ni cacaolat ni galetes ni cereals ni. Ni un rosegó de pa. Al carrer. Amb el moneder i arrossegant una criatura lleganyosa. El pakistanès de guàrdia, tancat. Giracua. Al forn, al forn..., al forn! Una barra de quart, un litre de llet, pastes... Deixo la bossa, les lleganyes i els nens a casa, amb la taula parada. Corro cap al metro. Compro el diari. El metro és un desert i un llibre. Santandreu fabraipuig sagrera navas clot glòries marina arcdetriomf... A la feina. Esmorzo amb una amiga i un diccionari d'onomatopeies. Després, castigat de cara a l'ordinador. Els polítics parlen de la nació... Les nacions, totes les nacions —també els estats, que són nacions amb exèrcit— són mentida, i cadascú es creu la mentida que més li convé. I a viure. I jo només sóc un vot. Sense nació. Les onze: m'escapo de la feina... Arcdetriomf marina glòries clot navas sagrera fabraipuig. Escola. Logopeda, psicopedagog, eap: disfunció del llenguatge, alàlia, dislàlia, al·lolàlia, ecolàlia, glossolàlia, raralàlia, rinolàlia, paralàlia, psicolàlia... Massa làlies i massa tard per tornar a treballar. Dinar de feina a can rabasseda, menú de bloomsday. Jamesjoycejo. A les tres, corro una altra vegada cap a l'escola. Les criatures famolenques volen berenar. Comprem entrepans i sucs. Els carrego al cotxe i cap a l'AP7. Avui tampoc no ens podrem anar a banyar. Arribem tard a Girona. Busquem la Clínica Bofill. El meu vuitè nebot és una neboda, petita, dosquilosipoc de plor. La mare i el pare, radiants. Els meus fills pregunten... No els podem explicar res dels seus parts. Arriba més família. Massa enrenou per a una partera. Sortim a passejar. Girona era una ciutat preciosa; i ara és un gran centre comercial. Sopem en una pseudopizzeria: pseudopizzes i pseudopasta de centre comercial. Es fa tard... A les deu arribem a Arbúcies. Pujo els nens adormits a les seves habitacions. Improviso uns pijames. Xafogor. Insectes. No he llegit gaire, avui. I no llegiré gaire més. Preparo una bossa amb roba de muntanya. A la nevera només hi ha una moritz i a l'estudi, un ordinador. Tinc una cita amb el senyor Portnoy i amb el senyor Joyce i amb el senyor Bloom i amb la senyora Bloom i amb el senyor Dedalus. Dormiré poc. La nit és llarga, llarga com un dia sense

Arbúcies, 16 de juny de 2009